La prescripció de deutes és el primer que es revisa quan s'analitza un impagat o una cartera de deute. Si el termini legal passa sense interrompre's i el deutor ho al·lega, el creditor perd la possibilitat d'exigir el cobrament, per sòlida que sigui la documentació. Saber quin termini s'aplica, des de quan es compta i com s'interromp evita perdre crèdits que encara eren recuperables.
A Espanya hi conviuen dos règims amb terminis diferents: el del Codi civil espanyol (dret comú) i el del Codi civil de Catalunya. Aquest article els resumeix tots dos, amb la cita de cada article.
Què és la prescripció i per què importa al creditor
La prescripció extintiva és l'efecte que produeix el pas del temps sobre els drets de crèdit. El Codi civil espanyol disposa que les accions prescriuen pel simple transcurs del temps fixat per la llei (art. 1961 CC) i que s'extingeixen en perjudici de tota mena de persones, incloses les jurídiques (art. 1932 CC).
Per al creditor la conseqüència és molt pràctica: el deute prescrit no s'esborra sol, però si el deutor invoca la prescripció, la reclamació no prosperarà. Per això el control de terminis i la seva interrupció a temps formen part de qualsevol gestió de cobrament.
Terminis de prescripció segons el tipus de deute (dret comú)
| Tipus de deute | Termini | Norma |
|---|---|---|
| Accions personals sense termini especial (préstecs, factures entre empreses i, en general, obligacions contractuals) | 5 anys des que se'n pugui exigir el compliment | Art. 1964.2 CC |
| Preu dels arrendaments de finques rústiques o urbanes | 5 anys | Art. 1966.2a CC |
| Altres pagaments que s'hagin de fer per anys o en terminis més breus | 5 anys | Art. 1966.3a CC |
| Honoraris i despeses d'advocats, notaris, registradors, pèrits i altres professionals de l'art. 1967 | 3 anys des que es van deixar de prestar els serveis | Art. 1967.1a CC |
| Preu de gèneres venuts per comerciants a qui no és comerciant (o ho és d'un altre ram) | 3 anys | Art. 1967.4a CC |
| Lletra de canvi i pagaré: acció canviària contra l'acceptant o el signant | 3 anys des del venciment | Arts. 88 i 96 Llei 19/1985 |
| Xec: accions del tenidor contra endossants, lliurador i altres obligats | 6 mesos des que expira el termini de presentació | Art. 157 Llei 19/1985 |
| Acció hipotecària | 20 anys | Art. 1964.1 CC i art. 128 Llei hipotecària |
El canvi del 2015. Fins a la Llei 42/2015, de 5 d'octubre, el termini general de les accions personals era de quinze anys. Des del 7 d'octubre de 2015 és de cinc. Per a les accions nascudes abans d'aquesta data, la disposició transitòria cinquena de la Llei 42/2015 remet a l'article 1939 CC: continua regint el termini antic, però si des de l'entrada en vigor de la reforma passa íntegrament el termini nou, la prescripció es produeix aleshores.
A la pràctica, els deutes nascuts entre el 7 d'octubre de 2005 i el 7 d'octubre de 2015 que no s'haguessin reclamat prescrivien, com a regla, el 7 d'octubre de 2020. Aquesta data es va desplaçar fins a final de desembre de 2020 perquè els terminis de prescripció van estar suspesos durant l'estat d'alarma, del 14 de març al 4 de juny de 2020 (disposició addicional quarta del Reial decret 463/2020 i article 10 del Reial decret 537/2020). Qualsevol interrupció vàlida anterior canvia el càlcul.
Terminis de prescripció a Catalunya
Quan s'aplica el Codi civil de Catalunya. El dret civil de Catalunya té eficàcia territorial (art. 111-3.1 CCCat) i s'aplica amb preferència al Codi civil espanyol, que només regeix com a supletori (art. 111-5 CCCat). Tot i així, que el deutor visqui a Catalunya o que l'assumpte s'hi tramiti no n'hi ha prou per si sol: cal determinar quina llei regeix l'obligació segons les normes de conflicte del Codi civil (arts. 16 i 10.5 CC), en què pesen, entre altres factors, la llei escollida per les parts i el lloc de celebració del contracte. És una qüestió que convé analitzar en cada cas.
Termini general de deu anys. «Les pretensions de qualsevol classe prescriuen al cap de deu anys», llevat que el mateix Codi o una llei especial disposin una altra cosa (art. 121-20 CCCat).
Terminis especials de tres anys (art. 121-21 CCCat):
- pagaments periòdics que s'hagin de fer per anys o terminis més breus (per exemple, rendes o quotes);
- remuneració de prestacions de serveis i d'execucions d'obra;
- cobrament del preu en les vendes al consum;
- pretensions derivades de responsabilitat extracontractual.
| Supòsit | Codi civil espanyol | Codi civil de Catalunya |
|---|---|---|
| Termini general | 5 anys (art. 1964.2) | 10 anys (art. 121-20) |
| Rendes i altres pagaments periòdics | 5 anys (art. 1966) | 3 anys (art. 121-21.a) |
| Serveis i obres | 3 anys per als professionals i oficis de l'art. 1967; si no, 5 anys | 3 anys (art. 121-21.b) |
| Vendes a consumidors | 3 anys per a vendes de comerciants a no comerciants (art. 1967.4a) | 3 anys (art. 121-21.c) |
| Inici del còmput | Des que l'acció es va poder exercir (art. 1969) | Quan el titular coneix o pot conèixer raonablement els fets i el deutor (art. 121-23) |
| Límit absolut | No hi ha una regla equivalent | 30 anys des del naixement de la pretensió (art. 121-24) |
Des de quan es compta el termini
En dret comú, el termini comença des del dia en què les accions es van poder exercir (art. 1969 CC); per a les accions personals, des que se'n pugui exigir el compliment (art. 1964.2 CC). En una factura, això sol coincidir amb el venciment; en els pagaments periòdics, cada quota vençuda té el seu propi termini. Per als honoraris i serveis de l'article 1967, el termini es compta des que es van deixar de prestar els serveis.
A Catalunya, el termini s'inicia quan, nascuda i exercible la pretensió, la persona titular «coneix o pot conèixer raonablement» les circumstàncies que la fonamenten i la persona contra la qual es pot exercir (art. 121-23.1 CCCat). Els anys es compten de data a data i no s'exclouen els dies inhàbils (art. 121-23.2 i 3 CCCat).
Com s'interromp la prescripció
Segons l'article 1973 CC, la prescripció de les accions s'interromp pel seu exercici davant dels tribunals, per la reclamació extrajudicial del creditor i per qualsevol acte de reconeixement del deute per part del deutor. El Codi civil de Catalunya recull causes equivalents a l'article 121-11: l'exercici de la pretensió davant els tribunals (encara que sigui desestimada per defecte processal), l'inici d'un arbitratge, la reclamació extrajudicial i el reconeixement del dret pel deutor.
- Reclamació extrajudicial fefaent. La llei no imposa una forma concreta, però qui al·lega la interrupció l'ha de provar. Per això s'utilitza el burofax amb certificació de text i justificant de recepció, o el requeriment notarial: acrediten el contingut, la data i la recepció.
- Reclamació judicial. La presentació de la demanda o de la petició inicial davant el jutjat.
- Reconeixement de deute. Qualsevol acte del deutor que admeti el deute: un document signat, un pla de pagaments o un pagament parcial.
- Sol·licitud de negociació prèvia. Des del 3 d'abril de 2025, la sol·licitud adreçada a l'altra part per iniciar una negociació a través d'un mitjà adequat de solució de controvèrsies interromp la prescripció des que consta l'intent de comunicació (art. 7.1 de la Llei orgànica 1/2025).
Un cop interrompuda, segons el criteri jurisprudencial consolidat el termini torna a comptar sencer. Si el deute és solidari, la interrupció davant d'un dels deutors perjudica tots els altres; si és mancomunat i només es reclama a un la seva part, no afecta els altres (art. 1974 CC).
Què passa si el deute ha prescrit
La prescripció s'ha d'al·legar. Els tribunals no la poden tenir en compte d'ofici: l'ha d'invocar el deutor. El Codi civil de Catalunya ho diu expressament (art. 121-4 CCCat) i en dret comú és el criteri constant dels tribunals. Si el deutor no l'al·lega, el jutge no la tindrà en compte.
Pagament o reconeixement d'un deute ja prescrit. Qui pot disposar dels seus béns pot renunciar a la prescripció guanyada, i aquesta renúncia pot ser tàcita, per actes que facin suposar l'abandonament del dret (art. 1935 CC). A Catalunya, qualsevol acte incompatible amb la voluntat de fer valer la prescripció comporta renunciar-hi; el deute subsisteix, però pot tornar a prescriure (art. 121-10 CCCat).
A Catalunya, a més, l'extinció per prescripció del deute principal s'estén a les garanties accessòries, encara que no n'hagi transcorregut el termini propi (art. 121-8.2 CCCat).
Carteres de deute: revisar la prescripció abans de comprar o reclamar
En la compra o la gestió d'una cartera d'impagats, la prescripció determina bona part del valor real de cada crèdit. Abans de reclamar o de fixar un preu convé comprovar, expedient per expedient:
- la data de venciment de cada deute o quota;
- quina llei regeix l'obligació (Codi civil espanyol o Codi civil de Catalunya);
- l'últim acte que va interrompre el termini i si se'n conserva la prova;
- els procediments judicials en curs i el seu estat;
- les garanties personals o reals i els seus propis terminis.
És la feina de revisió que es fa en la gestió de carteres per a fons d'inversió, amb alertes de prescripció per expedient.
Si té deutes pendents de cobrament i no sap si encara són exigibles, podem revisar les dates i la documentació amb vostè. Quan el deute està documentat, es pot reclamar pel procés monitori. Per a qualsevol consulta, contacti amb nosaltres.